Exclusions mèdiques per accedir al cos de Mossos d’Esquadra

Quan es tracta de convertir-se en Mosso d’Esquadra, una de les fases més exigents del procés selectiu és la revisió mèdica. Aquest pas és crucial per garantir que els aspirants compleixen els requisits físics i de salut necessaris per exercir una feina que pot ser física i mentalment exigent.

En aquest article, explorarem les exclusions mèdiques més rellevants recollides a les Bases de la Convocatòria.

Què són les exclusions mèdiques a l’oposició de Mossos d’Esquadra?

Les exclusions mèdiques són condicions de salut que impedeixen que una persona sigui considerada apta per al cos dels Mossos d’Esquadra.

Aquests criteris estan dissenyats per assegurar que els aspirants tinguin la capacitat física i mental suficient per complir amb les tasques associades a aquesta professió.

Aparell circulatori

• Insuficiència cardíaca en qualsevol manifestació.
• Alteracions congènites o adquirides que afectin la funció cardíaca.
• Trastorns de la conducció o del ritme d’importància clínica.
• Insuficiència coronària.
• Pericarditis activa o residual.
• Insuficiència arterial o venosa perifèrica.
• Antecedents de síncope recidivant.
• Portadors de marcapassos, desfibril·ladors o pròtesis cardiovasculars.
• Malformacions arteriovenoses, aneurismes o limfedema.
• TA sistòlica superior a 155 mmHg o diastòlica superior a 90 mmHg en repòs. Hipotensió simptomàtica.

Aparell respiratori

• Malalties respiratòries
• Malformacions o lesions de les vies respiratòries, pulmons, pleures o tòrax.
• Capacitat vital (FVC) o FEV1 inferior al 80% del valor teòric, o FEV1/FVC inferior al 70%.
• Antecedents de pneumotòrax repetitiu sense correcció quirúrgica.

Aparell genitourinari

• Malformacions, alteracions o lesions del tracte genitourinari.
• Disfuncions urogenitals cròniques.
• Nefropaties de qualsevol etiologia. Insuficiència renal.
• Hidronefrosi.
• Absència anatòmica o funcional d’un ronyó.
• Litiasi crònica del tracte urinari.

Sistema hematopoètic

• Hemopaties que puguin limitar o dificultar l’exercici de la funció policial.
• Alteracions analítiques significatives en sang.

Aparell digestiu

• Malformacions o lesions del sistema digestius.
• Disfuncions que afectin la masticació, deglució, digestió o excreció.
• Hèrnies no tractades o reincidents.
• Úlcera gastroduodenal.
• Hepatopaties, incloses alteracions metabòliques.
• Malaltia inflamatòria intestinal crònica o síndrome de malabsorció.
• Alteracions colorectals que limitin la funció policial.
• Pancreopaties cròniques o recurrents.
• Seqüeles postquirúrgiques o alteracions abdominals incompatibles amb l’activitat física.
• Trastorns digestius que dificultin el servei policial.

Trastorns del sistema nerviós

• Epilèpsia. Convulsions sense filiar.
• Malformacions, patologies o lesions del sistema nerviós central o perifèric.
• Síndromes vertiginoses de qualsevol etiologia.
• Tremolors, tics, espasmes.

Sistema endocrí

• Malformacions o disfuncions de les glàndules endocrines o mixtes.
• Diabetis mellitus tipus I.
• Qualsevol tipus de diabetis no controlada

 Ulls i visió

• Refracció superior a: miopia de -3D, hipermetropia de +3D o astigmatisme de +/-2D.
• Agudesa visual llunyana: AV monocular millor ull <0.6, pitjor ull <0.4, AV binocular <0.7 sense correcció.
• Presència d’escotomes significatius en el camp visual central o binocular.
• Estrabisme, parèsies o alteracions dels nervis oculomotors, nistagmes o desequilibris binoculars importants.
• Defecte pupil·lar aferent (relatiu o absolut).
• Ptosis, lagoftalmos, ectropi, entropi, epífora.
• Orbitopatia, proptosis o exoftàlmia de qualsevol causa.
• Conjuntivitis crònica o queratitis.
• Alteracions corneals com herpes, distròfies, èctasis, queratocon o ull sec sever.
• Luxació, subluxació o alteracions del cristal·lí, cataracta o opacitats.
• Patologies vitreoretinals amb impacte funcional.
• Glaucoma, neuritis òptica, edema papil·lar o neuropaties òptiques.
• Discromatòpsia segons resultats del test de Farnsworth D15.
• Trasplantament corneal, queratotomia, lents intraoculars o cirurgies relacionades amb el cristal·lí, glaucoma o retina.
• Cirurgia per correcció de traumatisme ocular perforant.

Aparell locomotor

• Alteracions òssies, musculars o articulars que limitin la funció policial o es puguin agreujar amb l’activitat.
• Malformacions que impedeixin l’ús del calçat, l’equipament o la uniformitat reglamentària.
• Pèrdua parcial o total de dits de mans o peus que afecti la funcionalitat.
• Deformitats com hàl·lux valg o dits de martell que dificultin la marxa o l’ús del calçat.
• Reducció de mobilitat articular o inestabilitat detectable per exploració física.
• Escoliosi superior a 15º, cifosi superior a 45º o deformitats vertebrals que dificultin l’activitat policial.
• Dismetria de les extremitats inferiors igual o superior a 2 cm (o superior a 1,5 cm amb escoliosi >10º).
• Patologia osteoarticular, alteracions en discs o vèrtebres, o cirurgia estabilitzadora de columna.
• Gonartrosi (artrosi de genoll) o desviacions significatives de l’eix de les extremitats inferiors.
• Luxació recidivant d’espatlla.
• Fibromiàlgia o fatiga crònica.
• Processos patològics aguts en el moment de l’exploració.
• Qualsevol altra alteració que limiti o dificulti l’exercici de la funció policial.

Trastorns psiquiàtrics

Otorrinolaringologia

• Malformacions o alteracions dels òrgans de la fonació o audició que afectin la respiració, veu o audició.
• Episodis de vertigen de qualsevol causa.
• Audiometria sense correcció superior a 45 dB a 4.000 Hz en una o ambdues oïdes.
• Audiometria sense correcció superior a 35 dB entre 500 i 3.000 Hz en una o ambdues oïdes.
• Alteracions de la sensibilitat olfactiva, com paròsmia.
• Síndrome d’apnea obstructiva del son (SAOS o SAHS).
• Quequesa que interfereixi amb la funció policial.

 Pell, fàneres i glàndules exocrines

• Malformacions, tumoracions o lesions de la pell i les fàneres que comprometin la funció policial.
• Cicatrius incompatibles amb l’ús de l’uniforme, l’equip reglamentari o que afectin la funció policial per la seva extensió, profunditat o característiques.
• Disfuncions de glàndules exocrines, com hiperhidrosi, que comprometin la funció policial.
• Dermatosis generalitzades, èczemes o psoriasi que dificultin l’ús de l’equip reglamentari o limitin la funció policial per la seva extensió o afectació sistèmica.
• Altres alteracions dermatològiques que limitin o dificultin l’exercici de la funció policial.

Sang i òrgans hematopoètics

• Anèmia. Leucopènia. Trombocitopènia.
• Síndromes mieloproliferatius. Mielodisplàsies. Limfoma. Mieloma.
• Hemoglobinopaties amb repercussió funcional o importància diagnòstica.
• Immunodeficiències.

Altres

• Neoplàsia activa o amb risc de recaiguda.
• Malalties infeccioses contagioses o amb trastorns funcionals (ex.: VIH amb CD4 <350).
• Trastorns hereditaris permanents o al·lèrgies greus.
• Marcadors de drogues o medicaments d’abús.
• Ús de medicació o drogues que alterin la capacitat funcional.
• Necessitat d’adaptacions en equip policial.
• IMC fora del rang 18,5-30 (amb tolerància del 5% per musculatura).
• Omissió o falsificació d’informació mèdica.
• Altres patologies que limitin la funció policial.

El procés per convertir-se en mosso d’esquadra és exigent, però amb preparació i coneixement dels criteris mèdics, molts aspirants aconsegueixen superar aquesta fase.